“Fora el vell i dins el nou”. Tendim a rebutjar allò que està vell, allò que ja no segueix la moda o allò que ja no cobreix les nostres necessitats com al principi. Però potser si hi ha en algun cas en què s’esperi més és amb el cotxe. No és habitual canviar el cotxe cada poc temps perquè comporta una gran inversió.
Estirem la vida útil del nostre cotxe fins a límits insospitats, de fet segons l’Observatori del Vehicle d’Empresa (CVO) d’Arval, el 2013 el període de possessió d’un vehicle és de 10,7 anys, un 10,3% més de temps que el 2012. I és en aquest punt en què ens preguntem ¿Per què ho fem? És una qüestió d’estalvi? ¿Gastem més amb un cotxe vell o amb un de nou? La resposta a tantes qüestions no és del tot fàcil, en elles influeixen diversos factors com el de la utilitat que li donem al vehicle, la manca de pressupost per un de nou, l’afecció que li tenim al nostre cotxe o el bon manteniment que li hem dut a terme.
Però certament hi ha qüestions en relació a un vehicle vell que afecten positivament en la nostra economia, no tot és de color de rosa, ni tot és fosc com el carbó, sempre hi ha pros i contres que cal tenir en compte si volem mantenir el nostre cotxe en funcionament fins a l’últim minut, però exposem les principals avantatges d’això:
• Preu de l’assegurança. Un dels “pros” ens el trobem en el preu de l’assegurança. Contractar una pòlissa per a un cotxe vell és més econòmic que fer-ho per a un cotxe nou. A més no se sol contractar a tot risc, ja que depenent de l’antiguitat del vehicle no val la pena, és el moment en què s’escolta això de “costa més l’assegurança que el cotxe”.
• Recanvi de peces. Un altre dels aspectes positius per la nostra butxaca és el de poder comptar de recanvi de peces en desballestaments amb què poder realitzar els arranjaments pertinents d’una manera més econòmica.
• Sense efecte “obsolescència programada”. És habitual escoltar allò de “els aparells d’abans duraven més”, això es deu a la implantació d’una obsolescència programada, amb la qual ara qualsevol aparell ve amb data límit per al seu funcionament. Els cotxes antics possiblement es salvin d’aquest efecte, es fabricaven per durar i durar i no amb la finalitat de tenir una vida útil ja estipulada i haver de comprar un altre.

Font: elpais